Fa poc vaig viatjar a la ciutat de Mèxic i vaig estar residint a casa d’uns amics a Coyoacán, un barri de reminiscències artístiques i bohèmies on van viure, entre altres, Frida Kahlo i Diego Rivera, i Lev Trotski. En diverses ocasions vaig anar a tafanejar al mercat d’artesania popular, que estava ubicat a l’interior de un gran edifici de dues plantes. Era una mena d’encants sota sostre; de fet els venedors havien ocupat anteriorment l’espai de la plaça de davant a l’aire lliure. Em va sorpendre la disposició de les parades, composant una retícula racional que contrastava amb l’estructura caòtica d’altres mercats que vaig poder visitar a Mèxic. El de Coyoacan semblava un Eixample en miniatura, i em va fer pensar en les “coses urbanes” que fascinaven al Manuel. En horari no comercial les parades, per protegir les mercaderies, eren literalment embolicades amb plàstics acolorits o teles estampades, i precintades amb filferros o cordills. Vaig fer algunes fotografíes. M’hagués agradar mostrar-les a la Rosa i al Manuel en alguna trobada futura. Per desgracia ja no hi va haver oportunitat. / Barcelona